Un comerç assetjat

A Catalunya, el comerç urbà té un enemic endèmic: el centre comercial. I a Cerdanyola vam ser els primers a patir-lo, ja que vam acollir el primer de tot l’Estat, just a tocar de la nostra frontera. I després n’han anat arribant molts d’altres. Amb tot, i en estat permanent de setge, ha perviscut un comerç de proximitat que, amb més o menys encert, ha combatut aquesta situació, mirant de proposar i potenciar un comerç fort, unit i amb avantatges evidents, com la vertebració dels barris que ajuda a la seva cohesió social, la millora de carrers i places i el foment de la convivència.

Però des de fa un temps, ens sobrevola una altra amenaça. El model de centre comercial sembla que rebrà reforços, en forma de nou centre comercial, en aquest cas, el més gran d’Europa. Irònicament, serà tan potent que amenaça de destruir els seus predecessors de l’entorn. Però això no consola a un comerç de proximitat extenuat per dècades de lluita i uns quants anys de crisi econòmica.

No m’estendré en els inconvenients que un megacentre comercial suposaria, però no em puc estar d’assenyalar-ne alguns: un greu problema de mobilitat, una nova barrera a la ciutat i llocs de treball de baixa qualificació a canvi de destruir els llocs laborals que ha anat creant amb esforç el comerç local.

I, finalment, el canvi de model de la zona, que passaria de ser un pol d’atracció científica i tecnològica a un nou model de comerç que arrasarà amb tot, començant pels centres urbans. Així que ara toca decidir a qui en té la responsabilitat, com a Matrix, entre la pastilla vermella de canvi de model, o la blava d’apostar pel valor segur a mig i llarg termini de la ciència, la tecnologia i el comerç que realment fa aportacions a les nostres ciutats.

Article publicat a la revista Cerdanyola al Dia, 17 de setembre de 2014