Sobre el possible macrocentrecomercial a Cerdanyola

Ponents a la xerrada

Ponents a la xerrada

Bona tarda a tothom i moltes gràcies per haver-me convidat a aquesta xerrada per xerrar de la possibilitat de la instal·lació d’un macrocentre comercial als terrenys del Centre Direccional. Abans de detallar-vos els inconvenients de fer-ho, faré un breu resum de les accions que hem fet fins ara com a associació i com ens en vam assabentar.

Les primeres notícies que vam tenir van ser a través de la premsa el mes d’octubre de l’any passat. Abans de fer qualsevol pronunciament públic ens vam reunir amb diferents agents públics com l’ajuntament de Cerdanyola, la Confederació de Comerç de Catalunya, PIMEC o altres associacions de comerciants de la comarca, reunions que van servir per aclarir diferents aspectes com que no hi havia res del cert a les informacions publicades a la premsa i que confirmaven l’interès d’un gran operador internacional per construir un macrocentre comercial.

Tot i a així, el que sí que ens van confirmar des de l’administració va ser la reubicació de parcel·les que es va fer el juliol de 2013 i que consolidava una pastilla de més de 200.000m2 d’oferta comercial. I, especialment, quan se sumaria als 23.571m2 de sòl comercial que es preveu fer al sector de l’Alba i a Can Costa.

Xavi Olivé, president de CCS

Xavi Olivé, president de CCS

Davant d’aquestes xifres tan enormes, creiem que, amb la previsió de Can Costa i el sector de l’Alba, l’oferta destinada als baixos dels possibles immobles projectats ja seria suficient per abastir els possibles residents de la zona.

La darrera acció de l’administració ha estat l’acord presentat fa un mes i mig, on s’acordava limitar l’edificabilitat del sòl comercial al 50% de la pastilla que toca a la AP7. Aquest moviment limita el sòl comercial, però no es diu que els sòl destinat a restauració, oci i hostaleria queda intacte. I aquests metres quadrats, sumats al comercial, donarien el mateix macrocentre comercial presentat des de l’inici.

Cal dir que  d’aquest tema també ens en vam assabentar per la premsa i sense ser convidats el dia de la presentació.

La cirereta de tot plegat va ser l’anunci de la venda dels terrenys del Centre Direccional per a ús comercial en una web d’una reconeguda immobilària internacional.

Conseqüències del centre comercial per al comerç local

Si es desenvolupés un projecte com el macrocentre comercial, les conseqüències serien molt greus per al comerç local urbà i desequilibraria greument el model comercial català, protegit per Llei, a més de generar una nova bombolla en un sector la demanda del qual ja ha tocat sostre. Penseu que a Cerdanyola tenim més de 10 centres comercials de diferents mides a menys de 20 quilòmetres.

Per tant, un nou macrocentre ni respondria a les necessitats de la població, ni proporcionaria els llocs de treball de qualitat que van motivar el Parc de l’Alba.

Com afectaria un Centre Comercial als afores de la ciutat?

Repassaré ara algunes de les idees que defensen alguns.

Amb el nou centre comercial es crearan molts i nous llocs de treball. Afirmació certa que amaga una part fosca: els nous llocs de treball serán de baixa qualificació i aniran en detriment dels que es destruiran en el comerç local. Será un degoteig constant de destrucció de llocs de treball durant uns anys, fet que suposarà una pèrdua gradual d’oferta comercial a la ciutat, desertització comercial dels carrers i consolidació de Cerdanyola com a ciutat dormitori

Molta més gent vindrà a la ciutat: una afirmació falaç, ja que el que provocarà el centre comercial será una barrera física i visual a l’entrada de la ciutat, un “gegant de formigó” i un atractiu negatiu que farà que sigui molt difícil atraure visitants al centre urbà, ja que tindran la benvinguda amb el Centre comercial i s’hi quedaran.

Un altre grup de possibles clients, perdut actualment però que es podria recuperar, és el dels estudiants i treballadors de la UAB. Se’ns omple la boca de dir que tenim un mercat potencial de més de 50.000 habitants però no hem sapigut mai com recuperar-los ni creiem que anem en la bona direcció.

A Cerdanyola no disposem de comerços de moda o franquícies que sí que pot oferir un macrocentre comercial.

Els comerços de moda o franquícies poden conviure perfectament amb el comerç tradicional dins de les ciutats sense que cap dels dos sectors quedi perjudicat, ben al contrari, es creen sinèrgies entre elles. L’experiència dels centres comercials de la vora ha fet pal·lès que només resisteixen els preus de lloguer i les visites dels possibles clients les franquícies i les marques fortes internacionals, fent desaparéixer el comerç tradicional.

En definitiva, creiem que un Centre Comercial al Centre Direccional seria perjudicial per Cerdanyola.

Problemes de mobilitat i transport: la ubicació de la  reserva de sòl comercial és d’una fragilitat gravíssima, que pot comportar molts problemes de mobilitat a la AP7 i C58 i als accessos al macrocentre comercial, ja que el volum de moviments de vehicles serà enorme i no es podrà assumir amb les infraestructures actuals, que patiran una greu congestió de trànsit i un augment de la contaminació atmosférica produïda per aquests moviments de vehicles privats. I tampoc veiem que les previsions fetes ho puguin assumir.

Concentració de l’oferta comercial en poques mans: una de les conclusions de l’estudi d’impacte de grans superficies a l’entorn de la C58 que ha fet recentment la Cambra de Sabadell és que el mercat comercial de la zona expulsaria les pimes i autònoms dels centres de les ciutats i provocaria una concentració empresarial en mans de pocs operadors, creant un mercat oligopòlic.

Passariem a pèrdre el model tecnològic i universitari actual del Centre Direccional per un model comercial. L’objectiu del Centre Direccional va ser la instal·lació d’empreses punteres en la tecnología aprofitant la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic i més recentment el Sincrotró Alba. Amb la creació del Macrocentre Comercial es canvia ràdicalment el model i es dóna prioriat al comerç de grans superfícies que pot esdevenir un referent a tota la comarca i el país. De ciutat universitària i tecnològica passaria a ser Cerdanyola, “la Botiga més gran de Catalunya”.

Teixit associaciatiu feble: El model comercial de grans centres comercials no requereix d’interlocutors agrupats en associacions de comerciants ni entitats socials, ja que el diàleg es fa amb una empresa privada que ja defensa els seus propis interessos econòmics. Això provoca que un dels interlocutors importants que té l’administració per tenir un espai públic amable i poder incidir en la seva millora, quedaria desactivat. Penseu que el comerciant és una de les persones que ajuda a vertebrar els barris de la ciutat, il·lumina el carrer amb el seu establiment i dóna seguretat a la zona.

Xifres

Estudi C58 i l’impacte del centre comercial a Cerdanyola: 

Un dels punts que voldria destacar de l’estudi de la Cambra de comerç sobre l’oferta comercial a l’entorn de la C58, és el que es refereix a l’ Impacte del desenvolupament comercial previst en el pla director del Centre Direccional de Cerdanyola sobre el comerç de la demarcació. En ell diu:

El pla director preveu un centre comercial amb un sostre comercial de 108.000 m2 . Sense entrar en l’anaàlisis de l’impacte per subsectors que quedarà pendent de quin serà el mix comercial final que configuri l’oferta del futur centre comercial, aquesta superfície comercial ve a afegir-se a l’existent en la demarcació: de 993.432 m2 de superfície comercial a la demarcació en 2013, es passaria a 1.101.432 m2, un augment del 10.9% de la superfície total. Això vol dir, que si s’extrapola la despesa comercial de 2012, suposaria una baixada d’un 9,97% del rendiment esperat de vendes  del m2 de superfície comercial, passant dels 2.440 euros/any a 2.197 euros/any.

A la ciutat de Cerdanyola, aquest desenvolupament suposa doblar la superfície d’oferta comercial de la Nostra ciutat, passant de 103.323 m2 de superfície comercial total dels comerços oberts a la ciutat en 2013 a211.323 m2, un augment de més del doble (104.5%).

Creiem que amb aquestes xifres queda reflectit l’impacte de l’augment d’oferta que suposaria el nou centre comercial.

Pel que fa a les xifres econòmiques de l’oferta comercial de la ciutat i els avantatges del comerç local de proximitat.

Cerdanyola té censats uns 700 establiments comercials. Suposen un important benefici socioeconòmic a la ciutat, no només oferint consum i serveis  sinó també omplint els carrers de gent, ambient, llum i també esforçant-se per col·laborar amb el món cultural, social i esportiu.

La xifra d’ocupació laboral, si comptem la restauración, l’hosteleria i els mercats municipals, es troba a l’entorn de les 1.500-2.000 persones. Som l’empresa més gran de la ciutat.

Oportunitats:

Des de Cerdanyola Comerç i Serveis volem una ciutat cohesionada i implicada en la societat cerdanyolenca, tant cultural, social com esportiva, que ajudi a crear forts lligams amb la ciutadania i mantingui el seu gran potencial atractiu, creant una marca forta de comerç que ens ajudi a ser un referent a la comarca. Volem combatre l’estigma de ciutat dormitori, i sobretot combatre el virus inoculat que pateix el cerdanyolenc des que neix, que és el fet de tenir el centre comercial més antic d’Espanya, el Baricentro.

Conclusions:

Per finalitzar, i resumint tot el que he exposat, creiem que l’aposta econòmica del futur s’ha de basar en enfortir el comerç local de proximitat, que en trama urbana serveix per a molt més que per a comprar i vendre: el comerç vertebra els barris, les ciutats i el país, fomenta la convivència i la seguretat, és accessible a tothom i és un dels motors econòmics de la nostra societat.

Recordem que el 21,9% del valor afegit brut de la comarca del Vallès Occidental es produeix al sector comerç, basat majoritàriament en el comerç de proximitat i d’alta especialització. I el mateix Parlament Europeu al seu informe sobre el Pla d’Acció Europeu per al comerç minorista en benefici de tots els actors (2013/2093(INI)), diu:

“Alerta de la tendència d’algunes autoritats locals i regionals de duu a terme projectes a gran escala, com ara centres comercials fora del centre urbà, donat que hem assolit un punt de saturació […] i demana a la Comissió que juntament amb els estats membres, preparin una enquesta sobre els efectes econòmic, socials i mediambientals de la seva implamantació”.

Perjudicar el comerç de proximitat només provocaria desertitzar els carrers i places dels nostres pobles i ciutats i deixar moltes famílies a l’atur. I s’estaria fomentant un canvi radical de model, de forma caòtica, sense preveure’n les conseqüències ni la voluntat de la ciutadania ni dels sectors implicats.